viernes, 19 de diciembre de 2014

martes, 16 de diciembre de 2014

LA UNIÓ EUROPEA.1


La unió europea va ser creada amb la idea i objectiu de crear una espècie de estats units d’Amèrica en Europa. Això no m'ho he inventat jo, es pot llegir en qualsevol lloc i a més es lògic observant el curs que porta aquesta "unió". Un exemple és el tractat de Lisboa, que si algun lector amb iniciativa vol comprovar-ho veurà que es una copia barata de la constitució europea que va estar sotmesa a votacions democràtiques en tots els estats membres i va ser rebutjada.
Ara bé, aquesta unió tan “democràtica” i portadora del premi Nobel de la pau va resultar no molt demòcrata, més aviat dictatorial. El 2007 es van reunir els caps d’estat de tots els països membres per firmar l’aprovació del tractat de Lisboa, que ja havia estat rebutjada pel poble. Va haver-hi un escàndol? No, amics meus. Perquè una càmera es un arma més potent que un rifle.
Faré referencia a aquesta actitud dictatorial de la unió en altres entrades.

Te algun sentit aquest projecte d’estats units d’Europa?

Aquesta idea va ser pensada mirant els EEUU, un super estat federal i la primera potencia mundial. Aquests EEUU tenen una historia curta: es van establir 13 colònies angleses en la costa del atlàntic que després d’una guerra van independitzar-se. Posteriorment van anar fent un genocidi a les poblacions indígenes de la zona al mateix temps que anaven conquerint terres en direcció oest, abarcant un dia el territori actual.
Europa en canvi te una historia molt més llarga amb moltes cares. Fruit d’això son els estats nacionals, les diferencies culturals i la llengua. Cada nació europea ha passat per uns camins diferents.
Els EEUU eren colònies ( per dir-ho d’un altra manera “ pols de les nacions europees”), tots els estats tenen les mateixes arrels, el mateix idioma, una cultura no divergent i per tant no suposarà un sacrifici la creació d’una unió. En Europa es tot el contrari, durant centenars d’anys han anat desenvolupant-se tradicions juntament amb altres coses. En Europa s’han creat idiomes clarament diferents de les altres encara que tinguin la mateixa arrel. I el més important, s’han creat identitats.

Que et relaciona a tu amb un home de Lituània?

Absolutament res

Que relaciona un home de Michigan amb un altre de Califòrnia?

La llengua, els orígens, la cultura, etc...

Són dos situacions molt diferents la dels europeus i la dels americans i per tant aquest model no es compatible. 



justicia 16/12/14

miércoles, 10 de diciembre de 2014

Sobre Déu

A petició d'Isaac parlem de Déu.
Mercel té clar que és una invenció humana i la prova és que els animals no tenen deus.
Ruben comenta que si fos així les lleis científicques també serien una invenció humana.

Alex explica que el fet que cada religió vegi a Déu de forma diferent i que hi hagin religions politeistes o monoteistes demostra que Déu és una invenció.

Sebas respon que el fet que els homes no es possin d'acord en la divinidad no demostra que la divinitat no existeixi.

Per continuar porposo el següent article.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/20101101/hipotesis-dios/569297.shtml

martes, 25 de noviembre de 2014

Ni democràcia ni monarquia. El pacte, el nou model de govern.

Creieu de veritat que la democràcia és bona? Si creieu que sí, penseu, doncs, que seria just que a una casa on conviuen 5 persones, després d'una votació sobre qualsevol cosa, com per exemple voler televisió o no, si 3 voten en contra i 2 a favor, seria just pels que han perdut la votació? La majoria hauria guanyat només per un vot. Aleshores, aquests 2 votants perdedors haurien de conviure insatisfets al no poder tenir televisió. Creieu que això està bé? Creieu que és un bon mètode decidir mitjançant votació (democràcia)? Sota el meu put de vista, trobo que això està tant malament com una dictadura, ja que, a fi de comptes, sempre quedarà gent descontenta. Altres mètodes de govern, com l'anarquia, per exemple, tampoc resultarien satisfactoris per tothom, no? D'altra banda, Plató deia que ha de governar el més savi per tal d'aplicar bé el bé i la justícia, però n'estic segur que fins i tot governant el més savi, hi hauria gent desaprofitada, no es així? Per tant aquesta gent desaprofitada estaria en contra també. Fent referència al que he dit abans, una altra vegada no tothom acabaria satisfet. Aleshores, quina és la millor forma de governar? Jo, companys, proposo el pacte. Sí, heu llegit bé... EL PACTE! Pactant les condicions amb persones de tota mena de postures es pot arribar a un acord segons els interessos de tots. Tothom en surt afavorit perquè del pacte no tot serà fet a la mida per cadascú, però almenys, una petita porció dels beneficis del pacte, quedarà repartida entre cada postura. Per tant, em ve l'idea que pactant estaríem sent el màxim justs possible. No és així? tothom estaria igual de content i de descontent. Tothom sortiria igual de guanyant que perdent. Sé el que penseu: no seria ideal per a ningú tot i sortir una mica beneficiats; però és la màxima justícia que es pot assolir. Les coses ideals no existeixen; la perfecció no existeix. Ni tan sols sabem què és perfecte i què no. Potser ho és l'infinit, ja que no té límits. En fi, retornant a la meva idea, com que no assolirem la satisfacció màxima en un món d'opinions i de punts de vista diferents, com a mínim podem aproximar-nos; i pactant és la única manera. M'agradaria representar la meva idea mitjançant un dibuix mental. En una figura tridimensional piramidal de X costats igual al número de diversos punts de vista del tema a pactar, suposem que de la base d'aquesta figura, a cada vèrtex en neixen unes columnes l'allargada de les quals és igual a la quantitat de benefici que s'obté del pacte. Aquestes columnes volen unir-se en un mateix vèrtex i formar la figura tridimensional més alta possible. Matemàticament, com creieu que assolirien la màxima alçada? Efectivament, l'assolirien sent, totes les columnes, igual de llargues. S'acostarien més al cel, referència de la justícia (en la meva metàfora). Així doncs, dono per argumentada la meva idea. Què en penseu? Gerard Pujol

sábado, 8 de noviembre de 2014

Tot això de l'esquerra i la dreta no té sentit

Vivim en un món marcat per etiquetes, gras i prim, alt i baix, ruc i llest, lleig i guapo... Per tant també és lògic classificar, amb certa mesura, la nostra ideologia, sense tindre que ser això res de bo o dolent.  


Primer de tot tingueu ben clar que és cada cosa, l'esquerra i la dreta; ho resumiré en dos conceptes cadascun, per tenir les premisses clares.
Esquerra: busca la màxima igualtat social i són progressistes.
Dreta: estan a favor del liberalisme i  són conservadors.
Per tant s'ha de saber que votes, si l'esquerra o la dreta, és de calaix, tot i que avui en dia un partit polític ja no té que dir de que és, mirant el seu programa (exceptuant UPyD) pots saber cap on s'inclina.
Ara tornem al perquè no és important, "el principal problema és la principal preocupació". Ara és època de crisi, però n'hi haurà un moment en que probablement no n'hi haurà, més bé tot el contrari, com les falses vaques gordes del 2008. El problema és que no tenien problema, l'economia estava bé, la gent es comprava cotxes cars, ningú sabia res de la corrupció...  Què oferien els dos principals partits de cada costat?
PSOE: Plena ocupació, "protegir-se" del canvi climàtic, invertir en I+D, millorar la justícia, més participació ciutadana... 
PP: Plena ocupació, pujar les pensions mínimes de 493 a 650 euros, eliminar el cànon digital, anul·lar el matrimoni homosexual, baixa l'IRPF a les persones que cobressin menys de 16.000 euros anuals (cosa que afavoriria als empresaris), reduir el temps d'espera de les llistes d'operacions...
Per tant està bastant clar que quant "no n'hi ha problemes" la dreta i la pseudo-esquerra ofereixen coses diferents, l'esquerra pensava en un futur i benestar general, mentre la dreta pensava en afavorir els empresaris, mantenir contents als conservadors i  millorar (de manera inferior al PSOE) el benestar general.
Són importants les etiquetes d'esquerra i dreta? Sí, per suposat que no tots els partits d'esquerra i de dreta oferiran i pensaran el mateix, però n'hi ha diferències clares. Pot ser no em de saber si ets d'esquerres o de dretes per saber la teva opinió personal sobre assumptes molt importants (està clar que els hem de saber, per simple curiositat o perquè segons la ideologia d'una persona ets pots enfadar amb ell per exemple un falangista), pot ser hem de saber a quin partit votes i si estàs d'acord al 100% amb ell.

Independència de Catalunya i variants

Transcriuré el que ha dit el Rubén:
1)Sobre el federalisme mai he dit que no sigui una bona proposta.
2)No crec que sigui prioritat.
3)Els problemes no s'arreglen amb una Catalunya independent.
4)Em sento tant català com espanyol.
5)Sospito que alguns han utilitzat l'independentisme per menjar el cap a la gent.
6)No recolzo una proposta que es basa o basava en la crítica cap a la resta d'espanyols.
7)No suporto el victimisme utilitzat per alguns independentistes.
8)No crec que sigui el moment d'arriscar.
9)No s'ha seguit la legalitat que hem d'obeir.
 10)Si la situació no fos la d'ara, l'independentisme no tindria tants seguidors.