Ni democràcia ni monarquia. El pacte, el nou model de govern.

Creieu de veritat que la democràcia és bona? Si creieu que sí, penseu, doncs, que seria just que a una casa on conviuen 5 persones, després d'una votació sobre qualsevol cosa, com per exemple voler televisió o no, si 3 voten en contra i 2 a favor, seria just pels que han perdut la votació? La majoria hauria guanyat només per un vot. Aleshores, aquests 2 votants perdedors haurien de conviure insatisfets al no poder tenir televisió. Creieu que això està bé? Creieu que és un bon mètode decidir mitjançant votació (democràcia)? Sota el meu put de vista, trobo que això està tant malament com una dictadura, ja que, a fi de comptes, sempre quedarà gent descontenta. Altres mètodes de govern, com l'anarquia, per exemple, tampoc resultarien satisfactoris per tothom, no? D'altra banda, Plató deia que ha de governar el més savi per tal d'aplicar bé el bé i la justícia, però n'estic segur que fins i tot governant el més savi, hi hauria gent desaprofitada, no es així? Per tant aquesta gent desaprofitada estaria en contra també. Fent referència al que he dit abans, una altra vegada no tothom acabaria satisfet. Aleshores, quina és la millor forma de governar? Jo, companys, proposo el pacte. Sí, heu llegit bé... EL PACTE! Pactant les condicions amb persones de tota mena de postures es pot arribar a un acord segons els interessos de tots. Tothom en surt afavorit perquè del pacte no tot serà fet a la mida per cadascú, però almenys, una petita porció dels beneficis del pacte, quedarà repartida entre cada postura. Per tant, em ve l'idea que pactant estaríem sent el màxim justs possible. No és així? tothom estaria igual de content i de descontent. Tothom sortiria igual de guanyant que perdent. Sé el que penseu: no seria ideal per a ningú tot i sortir una mica beneficiats; però és la màxima justícia que es pot assolir. Les coses ideals no existeixen; la perfecció no existeix. Ni tan sols sabem què és perfecte i què no. Potser ho és l'infinit, ja que no té límits. En fi, retornant a la meva idea, com que no assolirem la satisfacció màxima en un món d'opinions i de punts de vista diferents, com a mínim podem aproximar-nos; i pactant és la única manera. M'agradaria representar la meva idea mitjançant un dibuix mental. En una figura tridimensional piramidal de X costats igual al número de diversos punts de vista del tema a pactar, suposem que de la base d'aquesta figura, a cada vèrtex en neixen unes columnes l'allargada de les quals és igual a la quantitat de benefici que s'obté del pacte. Aquestes columnes volen unir-se en un mateix vèrtex i formar la figura tridimensional més alta possible. Matemàticament, com creieu que assolirien la màxima alçada? Efectivament, l'assolirien sent, totes les columnes, igual de llargues. S'acostarien més al cel, referència de la justícia (en la meva metàfora). Així doncs, dono per argumentada la meva idea. Què en penseu? Gerard Pujol

Tot això de l'esquerra i la dreta no té sentit

Vivim en un món marcat per etiquetes, gras i prim, alt i baix, ruc i llest, lleig i guapo... Per tant també és lògic classificar, amb certa mesura, la nostra ideologia, sense tindre que ser això res de bo o dolent.  

Primer de tot tingueu ben clar que és cada cosa, l'esquerra i la dreta; ho resumiré en dos conceptes cadascun, per tenir les premisses clares.

Esquerra: busca la màxima igualtat social i són progressistes.

Dreta: estan a favor del liberalisme i  són conservadors.

Per tant s'ha de saber que votes, si l'esquerra o la dreta, és de calaix, tot i que avui en dia un partit polític ja no té que dir de que és, mirant el seu programa (exceptuant UPyD) pots saber cap on s'inclina.

Ara tornem al perquè no és important, "el principal problema és la principal preocupació". Ara és època de crisi, però n'hi haurà un moment en que probablement no n'hi haurà, més bé tot el contrari, com les falses vaques gordes del 2008. El problema és que no tenien problema, l'economia estava bé, la gent es comprava cotxes cars, ningú sabia res de la corrupció...  Què oferien els dos principals partits de cada costat?

PSOE: Plena ocupació, "protegir-se" del canvi climàtic, invertir en I+D, millorar la justícia, més participació ciutadana... 

PP: Plena ocupació, pujar les pensions mínimes de 493 a 650 euros, eliminar el cànon digital, anul·lar el matrimoni homosexual, baixa l'IRPF a les persones que cobressin menys de 16.000 euros anuals (cosa que afavoriria als empresaris), reduir el temps d'espera de les llistes d'operacions...

Per tant està bastant clar que quant "no n'hi ha problemes" la dreta i la pseudo-esquerra ofereixen coses diferents, l'esquerra pensava en un futur i benestar general, mentre la dreta pensava en afavorir els empresaris, mantenir contents als conservadors i  millorar (de manera inferior al PSOE) el benestar general.

Són importants les etiquetes d'esquerra i dreta? Sí, per suposat que no tots els partits d'esquerra i de dreta oferiran i pensaran el mateix, però n'hi ha diferències clares. Pot ser no em de saber si ets d'esquerres o de dretes per saber la teva opinió personal sobre assumptes molt importants (està clar que els hem de saber, per simple curiositat o perquè segons la ideologia d'una persona ets pots enfadar amb ell per exemple un falangista), pot ser hem de saber a quin partit votes i si estàs d'acord al 100% amb ell.

Independència de Catalunya i variants

Transcriuré el que ha dit el Rubén:
1)Sobre el federalisme mai he dit que no sigui una bona proposta.
2)No crec que sigui prioritat.
3)Els problemes no s'arreglen amb una Catalunya independent.
4)Em sento tant català com espanyol.
5)Sospito que alguns han utilitzat l'independentisme per menjar el cap a la gent.
6)No recolzo una proposta que es basa o basava en la crítica cap a la resta d'espanyols.
7)No suporto el victimisme utilitzat per alguns independentistes.
8)No crec que sigui el moment d'arriscar.
9)No s'ha seguit la legalitat que hem d'obeir.
 10)Si la situació no fos la d'ara, l'independentisme no tindria tants seguidors.